Carta a la Consellera

Honorable Consellera d'Ensenyament Sra. Irene Rigau,
com a professors de secundària i amb motiu de les noves propostes d'estalvi per als propers cursos, volem manifestar-vos el següent:

No pretenem oposar-nos a les decisions de la vostra conselleria; al capdavall som funcionaris i us hem de creure. El que també hem de fer com a persones és pensar. Per això, com se'ns ha rebaixat el sou, com proposeu incrementar la nostra jornada laboral, com reduïu les hores de càrrec, com els companys/es més grans de 55 anys tampoc podran gaudir de la reducció horària, com les retallades afecten el funcionament habitual dels centres.... penso que necessitem una explicació.

Som conscients que la situació del pais és d'estretor econòmica i es demanen sacrificis als ciutadans. El que a ens sobta és que sent funcionaris amb els sous sense eufòria, i des de fa molts anys amb increments per sota de l'IPC, se'ns el rebaixi; mesura plenament efectiva però per a nosalltres irracional, atès que ni hem provocat la crisi ni ens n'hem aprofitat. Aleshores és la nostra obligació estar al cas de com es gestionen aquests recursos fruit del nostre esforç suplementari. Per això us demanem que:

Quantifiqueu els ingressos o els estalvis provocats per aquestes mesures i ho publiqueu, així com també detalleu en què s'invertiran aquests diners.
Us demanem que aquestes mesures tinguin data de caducitat. Pensem que si aquestes són conseqüència de la situació econòmica i no de cap projecte educatiu, aleshores s'haurien de suprimir tan bon punt els indicadors econòmics habituals mostrin la sortida de la crisi. Si són el resultat d'un projecte, n'hauríem d'estar assabentats i també la resta de la societat a la qual va dirigit. I si ni es volen suprimir ni s'integren en cap projecte, aleshores preguntem a què responen?

Si acatéssim aquestes disposicions sense immutar-nos, creieu que vos mateixa ens tindríeu en bona consideració? Creieu que seríem uns bons professional pel fet de callar i creure? Mereixeríem el respecte i reconeixement que no ens cansem de reclamar? No, de cap de les maneres. Estem segurs que cap Conseller/a d'Ensenyament voldria tenir sota la seva responsabilitat un ramat de xais. Per això, us demanem que no sigueu còmplice del buit comunicatiu, de l'apatia insana, de l'opacitat governativa; que tot això és preludi d'una societat abúlica sacsejada per explosions de ràbia cega; d'una societat amenaçada per la resignació o pel fanatisme. I nosaltres, que justament ens ocupem dels adults de demà sembla que hem de ser dels primersd en reclamar transparència governativa, discussió general, comunicació oberta i compromís democràtic.

Us preguem que tingueu a bé les nostres consideracions i quedem a l'espera de la seva resposta.

Atentament,

Professors de secundària de l’Institut Mare de Déu de la Candelera
L’Ametlla de Mar, 18 de maig de 2011